Home > La Fundación Comillas > Situació i entorn > La vila de Comillas

Situació i entorn: La vila de Comillas

Las activitats de la Fundación tenen lloc a la vila de Comillas.

Comillas és, sense cap mena de dubte, una de les localitats més boniques i conegudes de Cantàbria. Posseeix un magnífic conjunt arquitectònic emmarcat en un entorn natural i paisatgístic excepcional, a més de gaudir d’una situació privilegiada entre la mar Cantàbrica (que li dóna una platja bonica) i els espectaculars Pics d’Europa.

Durant l’edat mitjana Comillas tenia una població exigua que vivia del seu petit port de pescadors i de l’activitat agrícola i ramadera. Després de diverses vicissituds històriques, aviat se sotmeté al domini del duc de l’Infantado, descendent dels marquesos de Santillana. Amb el seu ajut i aprovació, els veïns de Comillas es van poder independitzar del port de San Vicente de la Barquera, localitat pròxima on havien de carregar i descarregar qualsevol mercaderia que hi arribés o sortís de la vila.

A la darreria del segle XIX, la història de la població canvia considerablement gràcies a l’il•lustre don Antonio López López. Havent-se enriquit a Cuba, torna i funda grans empreses, principalment a Barcelona, les Filipines i Cuba, i també comença a fer inversions importants a Comillas. A causa de les aportacions a la guerra de Cuba, el rei li atorga el títol de marquès de Comillas.

Aquest indià, en tornar de Cuba, s’estableix a Barcelona i es casa amb una rica hereua catalana. Com a preludi del modernisme, comença a introduir importants artistes catalans a la seva vila natal, Comillas. Aquests la transformen completament en introduir diversos estils neomedievalistes; la seva arquitectura pintoresca és una bona mostra del neogòtic, el neoàrab i el neomudèjar. Un conjunt excel•lent que destaca per la seva bellesa excepcional.

Els anys 1881 i 1882, el marquès invita el rei Alfons XII i la seva família a passar l’estiu a la vila i es s’arrangen quatre cases familiars per a la cort. Aquest fet provoca que la fama i la prosperitat de la vila augmentin notablement, ja que un gran nombre de nobles i persones adinerades s’estableixen a la comarca.

El marqués comença a construir a la finca de Sobrellano. S’hi inicien les obres amb la capella panteó i continuen amb el palau, essent acabades totes dues construccions amb posterioritat a la mort del marquès.

El marqués de Comillas creà la Universidad Pontificia, encara que fou el segon marquès, el seu fill don Claudio, qui portà les regnes del projecte. L’edifici es paga amb la fortuna marquesal perquè els jesuïtes hi puguin impartir classes a nens amb recursos escassos. Posteriorment don Claudio oferí la propietat del seminari al Papa Lleó XIII, qui li atorgà el títol de «Pontifícia». Al final del segle XIX Comillas és, juntament amb Santander, un dels indrets de major prestigi estival del Cantàbric.

Actualment les platges de Comillas continuen atraient el turisme i fan que aquesta localitat sigui una de las poblacions més atractives del litoral cantàbric.

Per a obtenir-ne més informació, visiteu la w www.comillas.es